"Nunca conocí en África una mañana en que, al despertarme, no fuera feliz" E. Hemingway

dilluns, 27 d’agost del 2012

Kruger National Park. Hienes, baobabs i "african experience"

Dia 1:

El dia ha començat fluixet. Hem arribat al parc cap al migdia i hem vist que el nostre camping estava just al costat de la porta, de manera que no ens podiem allunyar gaire. Una de les normes del parc és que els campings tanquen portes a les 18h, just l'hora que es fa fosc, més tard no es pot circular.
Les carreteres principals estan asfaltades i tots aquests factors ens han donat una imatge bastant negativa. Tenim les expectatives molt altes després de la nostra visita a Kenia al 2009!

Molts impales per tot arreu i un bassal ple d'hipopòtams i cocodrils... però la cosa ha anat millorant cap al tard. Jirafes en primer pla, algun elefant i llavors una de les estrelles: una parella de lleopards amb una cria. Això ens ha fet canviar d'opinió radicalment! Hem estat una bona estona observant-los, de fet era la primera vegada que el veiem i estavem meravellats.
L'hora de tornar s'apropava així que hem anat tornant cap al camping, quan de sobte ens hem trobat un altre dels Big Five: un jove lleó mascle que dormia panxa enlaire al costat mateix de la carretera.
I pocs kilòmetres abans d'arribar una enorme hiena corrent davant nostre.

El camping ens ha sorpres per la seva fantàstica organització, dormim en una safari tent molt ben equipada amb la nostra pròpia barbacoa i acabem el dia amb un balanç molt positiu disfrutant del silenci a la vora del foc amb tots els sons de la sabana de fons.









Dia 2:

Tot deixant el campament ens trobem de cara amb un guepard creuant el camí just davant del nostre cotxe. Més tard, arribem a un amagatall per observar ocells a la vora d'un llac, i des d'allà podem contemplar durant una bona estona com els hipopòtams i els elefants es disputen un lloc a la vora de l'aigua. Crits i sons de tot tipus, alguna carrera... guanyen els hipopòtams.
Poc a poc anem veient que la carretera està molt ben integrada al parc i de fet es veuen molts animals de ben a prop, el contrari del que ens esperàvem.
Una de les carreteres secundàries ens porta fins a una altra troballa especial: un inmens baobab. He de marxar sense poder abraçar-lo perquè les normes de seguretat del parc no permeten baixar del cotxe sota cap concepte, ni pel baobab més bonic del món. La guia el descriu com un arbre de conte de fades... però molts sabem de quin conte és en realitat un baobab... o tres.

La nit la fem a una cabana al campament de Pretoriuskop, una zona bastant cremada pels focs naturals que no es controlen. Per sopar: ens cuinem una barbacoa de Kudu, un dels animals més nombrosos de la reserva,, bastant més gran que un impala i amb les banyes en triple espiral, però malauradament descobrim que la seva carn té un gust bastant desagradable.












Kudu

Barbacoa de Kudu


Dia 3:

Safari de sol a sol. Un somni, que no un malson, em desperta a les 5'30h del matí.
Aprofitem per sortir ben d'hora ja que les portes dels campaments obren a les 6h, així que just quan el sol comença a treure el cap nosaltres ja som a la carretera.
La llum és preciosa a aquesta hora i ràpidament trobem uns rinoceronts blancs, jirafes i també una lleona molt a prop del camí que encara dorm.
En un dels ponts que creuen el riu Olifants veiem una jirafa morta mig enfonsada que està essent devorada per un grup de cocodrils. Els baboons s'acosten corrent des del principi del pont així que pugem ràpid al cotxe i marxem!
Llarg dia que acabem quan el sol es pon amb una bonica sorpresa. Poc abans d'arribar al campament Balule ens creuem amb una familia de hienes amb les seves cries. Les femelles alleten els petits i els mascles se'ns acosten amb expressió amenaçadora... Comencen a sentir un carinyo especial per aquest animal.

El petit campament Balule no té llum ni cap infraestructura, és el que anomenen “african experience”. Plantem la tenda a la vora de la valla electrificada i una familia de sudafricans ens adopta per compartir foc i barbacoa. Sopem amb ells i amb les hienes que patrullen a l'altre costat de la valla, a tant sols dos metres de nosaltres. Ens diverteix pensar que per elles es com visitar un zoològic humà, amb nosaltres tancats en gàbies al bell mig de la seva sabana.
Una última nit molt especial sota la intensa llum de la lluna. Dormim ben contents amb la cançó dels hipopòtams i les hienes.























Deixem el parc en direccio a Johannesburg per agafar el nostre avio de tornada. Alguna parada amb vistes panoramiques al Blyde River Canyon i una preciosa posta de sol per acomiadar-nos del nostre viatge...




dimarts, 21 d’agost del 2012

El tauró-balena i altres criatures marines. Tofo


La primera vegada que veus un peix de 12 metres nedant al teu costat sents que se t'atura el cor. És impossible imaginar-se les seves mides i la sensació que et produïrà fins que no el tens allà, per fi, a pocs metres de tu. És una imatge d'un altre mon, una escala a la que els humans no hi estem fets.

Saltes a l'aigua quan el guia avista el tauró. El remolí de bombolles que generes et cega durant uns segons. Mires ansiosament a un costat i l'altre, a sota, darrere. I llavors el veus, una enorme taca blava entre el blau del mar. S'apropa i passa per sota lentament, l'aleta caudal gairebé t'acaricia. Una aleta caudal de 1'80 metres d'alçada. S'allunya i es perd en la foscor.
Tornem a saltar, l'aigua s'aclareix i la seva imatge imponent torna a aparéixer. Ara està quiet en posició vertical, la boca a la superfície obrint-se i tancant-se per filtrar aliment. Un humà adult hi cabria en aquesta enorme boca. La corrent ens empeny cap a ell, cada vegada més a prop, la marea ens acosta amb embestides suaus però constants. Sembla increïble que aquest ésser ens ignori quan estem a una distància tan íntima que el podem tocar. No marxa, neda a prop de la superfície tan lentament que podem seguir-lo durants uns minuts eterns i inoblidables.

I per això Tofo. Segons els termes superlatius que tant agraden a les guies de viatge, Tofo és el millor lloc del món per veure taurons-balena. El misteri que els científics estudien aquí és que són pràcticament tots mascles joves. L'apel·latiu de “balena” (whale shark) només fa referència al seu tamany, però és una espècie de tauró que esdevé el peix més gran del món. Un altre superlatiu.
No tenen instint caçador ni territorial, per això és possible una immersió pacífica amb ells. Les balenes són diferents, els instructors no ens deixen saltar a l'aigua quan una balena jeperuda (humpback whale) apareix prop de l'embarcació. El fet de veure balenes a totes hores s'ha convertit ja en un meravellós costum, aquí a Tofo molt més inclús que a Sudàfrica. El seu cant de sirena de fons llunyà en totes les immersions.

El nostre ultim dia a Tofo és dia de comiats. Mentre el Xavi i la Cris fan les últimes compres de regals, el David i jo ens relaxem al sol. El bebé de la casa, una nena d'uns dos anys que es diu Yolanda, s'apropa a mi amb cara de son i recolça el cap al terra. La poso en una hamaca a la meva vora i li canto la cançó de Pablo Milanés que porta el seu nom. Abans de tancar els ulls, la Yolanda em segueix la lletra amb les primeres paraules que li sento dir en 10 dies. Jo dic “eternamente...” i ella de sobte canta “...te amo”