"Nunca conocí en África una mañana en que, al despertarme, no fuera feliz" E. Hemingway

divendres, 3 d’agost del 2012

Immersió amb el gran tauró blanc

Encara és fosc quan arribem al port. Fa tres dies que esperem en aquest poble a que millori el temps i la mar estigui més calmada per poder sortir a buscar el gran tauró blanc.
Comença a sortir el sol quan ja som dalt del barco saltant onades i protegint-nos del vent i el fred. Les gèlides aigües fosques no conviden a una immersió i de fet els primers en submergir-se a la gàbia tremolen visiblement però el que anem a fer és un somni personal i res pot aturar-me.
Un dels tripulants és l'encarregat d'avisar-nos on són els taurons i fer-los venir amb un cap de peix lligat a l'extrem d'una corda. No triga gens a cridar i indicar la posició del primer tauró que se'ns acosta... tots els que sóm a bord cridem excitats.
Esperem a l'últim torn per baixar a la gàbia. Ara fa estona que els taurons ens envolten i dibuixen cercles al voltant de la petita embarcació. Des de dins l'aigua és fosca i terbola, només pots veure el tauró quan ja és a només uns 5 metres de tu. S'apropa en direcció a la gàbia, sembla que et mira directament als ulls i en l'últim moment gira i fa la volta per darrere. Des de la seguretat de la gàbia pots girar 360 graus per seguir-lo i veure'l passar per sota els teus peus. Comptem fins a 3 taurons a la vista que entren i surten de la foscor.
Llavors una gran femella de 4 metres enganxa la corda i comença una lluita que podem observar en primera fila: mou el cap a un costat i l'altre estirant amb força, colpeja la gàbia amb el seu cos i fins i tot l'envolta amb la corda. Aquest enorme tauró blanc està a tan sols un pam de nosaltres, podem sentir la seva força brutal, veure els seus ulls i la seva boca just davant dels nostres contra les barres i els tres que som a la gàbia cridem d'emoció a través dels reguladors!
Quan treiem el cap de l'aigua tots els espectadors d'aquest moment ens mirem, riem i aplaudim: ha estat una experiència inoblidable!

De tornada a terra, passem davant una illot ple de centenars de foques i encara tenim la sort de navegar lentament, durant uns minuts, al costat d'una balena.














1 comentari:

  1. Ayyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy!! Los dos os habéis metido al final???? Me alegro de que lo hayas disfrutado!!
    Muy chulas las fotos!!! Y qué envidia veros tan abrigados!!!
    Beso!
    Marta

    ResponElimina