El tauró-balena i altres criatures marines. Tofo

La primera vegada que veus un peix de 12 metres nedant al teu costat sents que se t'atura el cor. És impossible imaginar-se les seves mides i la sensació que et produïrà fins que no el tens allà, per fi, a pocs metres de tu. És una imatge d'un altre mon, una escala a la que els humans no hi estem fets.

Saltes a l'aigua quan el guia avista el tauró. El remolí de bombolles que generes et cega durant uns segons. Mires ansiosament a un costat i l'altre, a sota, darrere. I llavors el veus, una enorme taca blava entre el blau del mar. S'apropa i passa per sota lentament, l'aleta caudal gairebé t'acaricia. Una aleta caudal de 1'80 metres d'alçada. S'allunya i es perd en la foscor.

Tornem a saltar, l'aigua s'aclareix i la seva imatge imponent torna a aparéixer. Ara està quiet en posició vertical, la boca a la superfície obrint-se i tancant-se per filtrar aliment. Un humà adult hi cabria en aquesta enorme boca. La corrent ens empeny cap a ell, cada vegada més a prop, la marea ens acosta amb embestides suaus però constants. Sembla increïble que aquest ésser ens ignori quan estem a una distància tan íntima que el podem tocar. No marxa, neda a prop de la superfície tan lentament que podem seguir-lo durants uns minuts eterns i inoblidables.

I per això Tofo. Segons els termes superlatius que tant agraden a les guies de viatge, Tofo és el millor lloc del món per veure taurons-balena. El misteri que els científics estudien aquí és que són pràcticament tots mascles joves. L'apel·latiu de “balena” (whale shark) només fa referència al seu tamany, però és una espècie de tauró que esdevé el peix més gran del món. Un altre superlatiu.

No tenen instint caçador ni territorial, per això és possible una immersió pacífica amb ells. Les balenes són diferents, els instructors no ens deixen saltar a l'aigua quan una balena jeperuda (humpback whale) apareix prop de l'embarcació. El fet de veure balenes a totes hores s'ha convertit ja en un meravellós costum, aquí a Tofo molt més inclús que a Sudàfrica. El seu cant de sirena de fons llunyà en totes les immersions.

El nostre ultim dia a Tofo és dia de comiats. Mentre el Xavi i la Cris fan les últimes compres de regals, el David i jo ens relaxem al sol. El bebé de la casa, una nena d'uns dos anys que es diu Yolanda, s'apropa a mi amb cara de son i recolça el cap al terra. La poso en una hamaca a la meva vora i li canto la cançó de Pablo Milanés que porta el seu nom. Abans de tancar els ulls, la Yolanda em segueix la lletra amb les primeres paraules que li sento dir en 10 dies. Jo dic “eternamente...” i ella de sobte canta “...te amo”