Swatzilàndia

Una nit de la meva vida la vaig passar a Swatzilandia. És un pais tan petit, que no estem prou segurs d'haver-lo vist i potser, com diuen les velles sàvies, és per això que hi tornarem.

Swatzilàndia ha significat tornar a l'Àfrica, la terra vermella, les acàcies cobrint el paisatge, les persones carregant aigua i fusta sobre els seus caps, els nens que saluden a la vora del camí...

Es pot creuar el pais en un sospir però fem una parada tècnica quan es fa de nit i conduir amb animals, persones i forats a la carretera no és bona idea.

I l'únic allotjament que trobem és una mansió d'estil italià on passem la nit més cara de tots els nostres viatges passats, presents i probablement futurs.

Tot el recorregut que fem al matí següent fins a la frontera passa per camps de sucre o reserves de fauna.

Arribem doncs a la frontera de Mozambique, una de les més corruptes que hem travessat mai. Vàries persones ja ens havien avisat amb anterioritat i certament ja estem bastant acostumats a batallar amb autoritats corruptes, però aquesta és una de les pitjors. El funcionament és bastant regular: demanen uns documents que realment no has de portar, proven fins a quin punt estas segur de la teva postura, comença un joc de somriures, et diuen que tens un problema i que ara ningú et pot ajudar (és dissabte...). Si dubtes estas perdut. Si t'enfades també. Per sort el David té molta mà dreta amb aquests persontages. Jo m'espero amb cara de pocs amics, potser això també ajuda. Soc capaç de fer venir l'ambaixador abans de cedir. Passem finalment quan els homes parlen de futbol, això sol funcionar.

A la banda de Mozambique tampoc millora gaire el tema. L'oficial que registra l'entrada temporal del vehicle és un babós que pretén que quedem aquesta nit a Maputo, que li doni el telefon, que me l'emporti a Espanya... Fins a l'últim agent encarregat d'obrir la barrera ens demana alcohol, li oferim aigua i la rebutja obrint per fi les portes de Mozambique. Moito obrigado!