"Nunca conocí en África una mañana en que, al despertarme, no fuera feliz" E. Hemingway

divendres, 10 d’agost del 2012

Jeffrey's Bay: la meca del surf

Deixem enrere la Ruta del Jardí i ens encaminem cap a la Wild Coast, la costa salvatge, allà on les onades arriben ordenades i perfectes per al surf. Les onades, quan són tan perfectes, tenen nom propi i a Jeffrey's Bay hi viu una onada de dretes anomenada Supertubes que és coneguda a tot el món.
Pel camí farem una parada per veure (i abraçar) un arbre magnífic anomenat King Edward. Aquest arbre fa 45 metres d'alçada i 9 metres de perímetre. Es calcula que té uns 700 anys i abraçar-lo és per a mi tan especial com els altres grans arbres que he abraçat a la meva vida, és un contacte especial amb la natura que sempre m'agrada sentir amb les mans plenes, com totes les bones abraçades. 
Arribem a Jeffrey's Bay i ens allotgem a una bonica casa on de seguida construim una comunitat de veins amb els altres surferos que hi viuen. Canvia la nostra apreciació d'aquest col·lectiu tan peculiar. Es respira bon rotllo i solidaritat, es presten a compartir material i coneixements sense gairebé coneixe'ns. Tot són somriures i bona gent, allò que dona gust trobar al camí. A la nit fem una barbacoa tots junts i un cop més compartim històries i anècdotes amb persones de tot arreu del món. Aquesta vegada la majoria són americans que viatgen únicament en busca d'onades i que ens expliquen els seus viatges anteriors a Hawai, Indonèsia... tots els paradisos del surf en un nivell alt.
Passem quatre dies aquí sentint-nos còmodes tot i el temps capritxós. Les onades no són tan grans com esperàvem però suficient per un beginner, o dos, ja que ens fem molt amics d'un israelita que viatja sol i tot just comença a fer surf. El David es compra una nova taula de surf, un model diferent del que té a Espanya, més adient per onades petites i ràpides. Al dia següent comença el test i els resultats són fantàstics!

Marxem de J'Bay només amb la pressa que marca el timing del nostre recorregut però hi podriem haver passat molts més dies ja que l'entorn ens ha encantat. Convidem al Ron, l'israelita, a compartir el trajecte fins a la nostra pròxima parada, més al nord en la mateixa costa.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada