"Nunca conocí en África una mañana en que, al despertarme, no fuera feliz" E. Hemingway

dilluns, 20 d’agost del 2012

Espanyols a Maputo (...o puto Maputo)


Arribem a Maputo quan es fa fosc i la ciutat ens horroritza. És una d'aquelles antigues ciutats comunistes que algú va construïr amb orgull per després deixar-la morir.
Tots els carrers tenen els noms dels seus líders i així, entre Ho Chi Min i Lenin arribem al nostre allotjament. Una colònia d'espanyols ens reunim de seguida que ens reconeixem i passem una molt bona nit entre cerveses, anècdotes i somriures.
Alguns d'ells són treballadors d'Antena 3 que són a Mozambique en representació de la Fundación Antena 3 i el projecte que duu a terme en aquesta zona. Ens fem una gran foto de grup que ens prometen penjar al seu blog comentant aquesta màgica trobada.


D'aquest grup d'espanyols sortiran els que seran els nostres companys de viatge durant tota la setmana pròxima: el Xavi i la Cris, una parella de Mataró que va també en direcció a la platja de Tofo, i ens oferim a portar-los amb nosaltres.
Tots 4 deixem Maputo sense cap remordiment al matí següent, convençuts de que es tracta d'una de les ciutats més lletjes i hostils que hem vist mai.

Un viatge esgotador fins a Tofo, 400km més al nord. Pel camí vigilem molt amb la policia corrupta i un dels controls ens atura. L'agent de seguida ens diu que ha visitat Espanya, ens explica que tots els agents de Mozambique es formen a l'escola de la Guardia Civil a Badajoz... o això ens sembla entendre...ens guanyem la seva simpatia assegurant que Badajoz és preciós i fins hi tot hi tenim família allà... Podem seguir el viatge ;)

Els dies a Tofo són plàcids a la seva platja de sorra blanca. La Cris i jo de seguida ens avenim a la perfecció i passem les hores xerrant interminablement al sol. Tenim una caseta per tots quatre i de seguida ens trobem còmodes i ens fem a la vida en aquest petit poblet. Amb els dies anem coneixent a més catalans, sopem truites de patates i pa amb tomàquet i fins i tot veiem el primer partit de lliga del Barça.

Però el que hem vingut a fer, o a trobar aquí, és un assumpte diferent a les simples vacances... venim a cercar el gran tauró-balena, el peix més gran del món... ara sense gàbia, en pocs dies el sortirem a buscar...























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada